10 anys / Carlos Rizos
Rizos Jiménez, Carlos A.


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 4 : il. (Editorial) 

Celestino Galli a Lleida (1837-1838) / Felip Gallart Fernández
Gallart Fernández, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 6-15 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El polifacètic Celestino Galli Canaveri (1803-1868), filòsof racionalista, lliurepensador, periodista, filòleg, naturalista, historiador, poliglot (versificava en vuit idiomes), escriptor, erudit, i inventor del potenògraf, precedent de la moderna màquina d'escriure, durant la Primera Guerra Carlina va romandre a Lleida, on va esdevenir una de les figures més influents del progressisme liberal. Durant la seva estada a Lleida va publicar dos llibres: El Telegnoso o Ciencia de las distancias, con instrucciones para la guerrilla i El universo en marcha, una de les seves obres més importants i que va convertir Galli en el gran ideòleg dels liberals lleidatans. També va fundar una revista titulada El Amigo de la civilización, el primer intent de divulgar els progressos científics i les creacions literàries a Lleida. Galli mereix la publicació d'una biografia que doni a conèixer la seva novel·lesca vida i, sobretot, la petjada profunda i modernitzadora que va exercir sobre la ciutat de Lleida.

Ramon Argilés Bifet (1898-1943), l'arquitecte de la restauració del Palau de la Paeria / Iolanda Enjuanes
Enjuanes Alzuria, Yolanda


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 16-23 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Ramon Argilés Bifet fou un arquitecte lleidatà amb un estil marcadament noucentista que despuntà ja des dels seus inicis i la prematura mort del qual truncà una vida prometedora plena de projectes d'èxit. Serà recordat per ser l'arquitecte que guanyà el concurs per a la restauració del Palau de la Paeria de Lleida l'any 1929. Autor desconegut d'alguns projectes que realitzà durant els seus dinou anys de professió, ara que es compleixen vuitanta anys de la seva mort era el moment de retre-li homenatge amb aquest petit article de la seva vida i obra.

Josep Sorigué Vilaseca, l'antecedent pedagògic de l'empresa Sorigué S.A. / Josep Varela Serra
Varela i Serra, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 24-33 : il. (Biografia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article pretén donar a conèixer la figura del mestre Josep Sorigué Vilaseca (La Pobla de Segur, 1876 - Lleida, 1953). La seva tasca pedagògica fou elogiada però, sobretot, destacà per l'edició d'uns llibres pioners sobre treballs manuals escolars. El seu expedient de depuració política al final de la guerra civil també és instructiu.

Antoni Blàvia i Esquirol, militar separatista i lleidatà universal / Ferran Dalmau i Vilella
Dalmau Vilella, Ferran


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 34-38 : il. (Biografia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Antoni Blàvia i Esquirol (Lleida, 1915 - Caracas, 1994) fou un destacat militar de l'Exèrcit Popular de la República i, al mateix temps, el màxim dirigent militar del partit separatista Estat Català, en el qual s'afilià de ben jove. En la seva vida professional, marcada per l'exili posterior a la desfeta republicana, destacà ocupant diversos càrrecs en el món universitari sud-americà i ocupant diversos càrrecs en organismes internacionals de cooperació, mentre participava sempre de les activitats de les comunitats catalanes a l'exterior, on n'era un actiu membre.

Torrebesses : condicions de vida en el segle XVIII / Maria Jesús Monclús i Puig
Monclús i Puig, M. Jesús


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 39-46 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Després de veure les condicions de vida que els habitants de Torrebesses van tenir al llarg del segle XVII i les seves conseqüències, i conegut el plet que van sostenir amb Escala Dei, he decidit continuar aquest camí, analitzant quines van ser les condicions de vida en el segle XVIII, tot desvetllant les circumstàncies en les quals es van veure immersos, fent paleses les dificultats i les difícils decisions que van haver de prendre.

La Vaga de 1902 a la fàbrica de filats i teixits J. Serra d'Alguaire / Pilar Pelegrí Terrado
Pelegrí Terrado, Pilar


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 47-56 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquesta comunicació és aprofundir en l'estudi del conflicte laboral més important que té lloc a començaments del segle passat entre les fàbriques tèxtils del canal de Pinyana, en una empresa que fins aleshores havia estat model per a la industrialització de la zona. L'article explica les causes, desenvolupament i conseqüències de la vaga desenvolupada pels obrers de la Fàbrica de filats i teixits Serra i Cia d'Alguaire entre agost i desembre de 1902. Examina, a més, el paper que l'Església, especialment a través del rector del poble, com a membre de la Junta de Reformes Socials, va tenir en el desenvolupament d'aquesta vaga. Finalment, contextualitza el desenvolupament de la colònia especialment entre 1890 i 1911, any que per motius econòmics la fàbrica canviarà de propietaris.

El Campanar de l'església de Santa Maria d'Almenar : heràldica, epigrafia i bestioles / Josep Forns Bardají, Joan-Ramon González, Héctor González Atienza
Forns i Bardají, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 57-65 : il. (Art) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El campanar d'Almenar és un dels pocs edificis religiosos del segle xviii que té la característica d'estar afegit a l'entrada de l'església existent. El més freqüent a la comarca era substituir els vells temples gòtics pels d'estil barroc. Destaquem els seus 53,5 metres d'alçada, a la part alta de la població en l'extrem de la plaça davant per davant de la casa de lavila. Quant als elements de l'obra arquitectònica, cal mencionar el seu cos octogonal amb els pilars que sostenen el frontó, la balustrada, l'escala de caragol, l'àngel-penell i la representació de grafits, bestioles i l'heràldica local.

Lleida vista pels dibuixants catalans durant la segona meitat del vuit-cents / Meritxell Cano Ció
Cano Ció, Meritxell


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 66-73 : il. (Art) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Durant la segona meitat del segle XIX, el patrimoni històric i artístic català va començar a ser percebut com a un element que calia ser recuperat. El primer pas que calia fer, era divulgar-ne l'existència i la importància, i en aquest punt les imatges reproduïdes en premsa i llibres hi jugaren un paper fonamental. En l'àmbit català, en resulten un bon exemple les que arriben de Lleida a Barcelona, la majoria de les quals realitzades per dibuixants l'interès dels quals per la ciutat havia sorgit a partir de la difusió realitzada per figures de l'àmbit local com Josep Pleyan de Porta i Lluís Roca i Florejacs.

L'Aventura d'un retrat d'Amadeu I d'Espanya a Lleida / Zenith Escolà Gateu
Escolà Gateu, Zenith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 74-79 : il. (Art) 
Bibliografia i fonts. Resums en català i anglès.

El Rei Amadeu I d'Espanya, Duc de Savoia, visità la ciutat de Lleida invitat pel Consistori amb motiu d'inaugurar la primera Fira Agrícola en els Jardins dels Camps Elisis. Un cop a la ciutat, l'important personatge lleidatà Jaume Nuet Minguell, amic personal del Rei, l'invità a pernoctar a casa seva. D'aquí en sortirà el títol de Comte de Torregrossa, atorgat al Sr. Jaume Nuet. L'Ajuntament, agraït per la visita i pel generós donatiu per a repartir entre els pobres, pretén honorar-lo comprant un retrat del Rei per a presidir la paret del Saló d'actes del consistori. El retrat, del pintor Frederic Trias, no es troba enlloc.

El Molí de Vilanoveta al llarg de la història / Marc Sans Gilabert
Sans Gilabert, Marc


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 80-84 : il. (Arquitectura i urbanisme) 
Notea a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En aquest article repassem els 800 anys d'història del molí fariner de Vilanoveta o de Sant Anastasi, situat a l'actual barri de la Bordeta de Lleida. Els dos noms es refereixen, per una banda, a l'antic veïnat de Vilanoveta de l'Horta o Fontanet, i per l'altra, a la imatge del patró de Lleida que presidia la porta.

El Laberint d'Horta del Marquès d'Alfarràs : mitologia, cultura clàssica i mecenatge / Josep Antoni Clua
Clua, Josep Antoni


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 85-91 : il. (Arquitectura i urbanisme) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El parc del Laberint d'Horta és el jardí més antic conservat a la ciutat de Barcelona, a cavall entre el neoclassicisme i el romanticisme. Ocupa els terrenys d'una finca del Marquès d'Alfarràs, que era un il·lustrat que va encarregar l'obra a l'italià Domenico Bagutti, que hi treballà fins al 1808. Un jardiner francès anomenat Delvalet fou responsable de les plantacions, i un mestre d'obra català, Jaume Valls, en supervisà els treballs. Aquesta família Desvalls va mantenir la propietat de la finca fins als anys setanta, quan va passar a l'Ajuntament de Barcelona. Es va inaugurar com a parc públic el 1971, essent restaurat a fons l'any 1994, i així esdevingué un jardí museu. Vinculem les arrels mítiques de tot laberint i esbrinem altres dades vinculades amb l'interès del Marquès per aquesta mena de jardins i el que el va moure a endegar aquesta obra.

L'Eixample de Lleida per la Corda de Gardeny i el Portal de Sant Antoni, actual barri Instituts - St. Ignasi / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 92-99 : il. (Arquitectura i urbanisme) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article revisarem la urbanització del Barri Instituts - Sant Ignasi des de l'enderroc de les muralles de la ciutat de Lleida en la dècada de 1860-1870 a l'actualitat. Prèviament situarem la zona com a una partida medieval de l'Horta de Lleida coneguda amb el nom de Corda de Gardeny. Després, revisarem la seva urbanització al voltant del primer eixample de la ciutat de Lleida, desenvolupat entre 1890 i 1920, per acabar amb les darreres reformes de la segona meitat del segle xx, que li han donat el seu aspecte actual.

El Baixó, instrument destacat en les capelles de música : Els baixonistes a les catedrals de Lleida (segles XVII-XIX) / Jordi Cebolla Mor, Josep M. Salisi Clos
Cebolla i Mor, Jordi


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 100-106 : il. (Música) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Des d'inicis del segle xvii fins als primers anys del XIX el baixó formà part de les capelles musicals dels temples i les catedrals arreu de la península. El seu ús era primordial en l'acompanyament musical dels cants polifònics, tant litúrgics com paralitúrgics de les distintes celebracions religioses i molt sovint suplia les veus humanes de la capella. En el cas de les catedrals de Lleida, primerament a la Seu Vella i després a la nova catedral, la funció del baixó es mantingué impertorbable durant més de dos segles. El present treball es secciona en dues parts: una primera en mostrar el baixó com a instrument i la seva rellevància en les capelles musicals, i una segona on s'especifiquen els distints baixonistes que exerciren entre el segle xvii i inicis del xix als dos magnes temples lleidatans.

La Música a Lleida durant els anys de la II República espanyola (1931-1936) / Lluís Marc Herrera i Llop
Herrera i Llop, Lluis Marc


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 107-113 : il. (Música) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Amb la fi de la dictadura de Primo de Rivera el 1930, a Lleida s'inicià un curt període que acabà a la guerra civil i que fou especialment ric i productiu des del punt de vista musical. Foren uns anys de desvetllament de la ciutadania i de la catalanitat de Lleida. De totes les iniciatives endegades, en aquest treball ens centrarem només en la creació de l'Orquestra Filharmònica de Lleida (1930 / 1934-35), la reorganització de l'Orfeó Lleidatà (1932) i la creació de Ràdio Lleida EAJ-42 (1934). Essent cadascuna rellevant en el seu àmbit específic, suposaren una aportació decisiva al panorama musical i a la vida cultural i associativa lleidatana.

El Projecte "No recordo res" / Adrián Zarco, Javier López
Zarco Santiveri, Adrián


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 114-122 : il. (Música) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El projecte No Recordo Res va néixer el 2011 per a recuperar manifestacions musicals, culturals, artístiques, polítiques i socials del jovent a Ponent, Lleida província i part d'Aragó des de 1975 fins el 2000, ja siguin grups de música, ambients d'oci (sales, festivals, quintos...), publicacions vàries, col·lectius i un llarg etcètera. En aquest article es busca explicar en què consisteix el projecte, quines línies de treball i de recerca té i quines perspectives de futur es volen assolir.

Alguns cognoms singulars del nord del Segrià / Santi Arbós
Arbós i Gabarró, Santi


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 122-126 : il. (Filologia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Estudi etimològic i d'origen de sis cognoms i variants (Mayench, Sentañes, Currich, Morguí, Esmet, Sàpiens) de la comarca del Segrià que pel seu caràcter minoritari o local han estat poc tractats per les obres de referència.

Prohibició del drama sacre Passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist a Alguaire el 1891 / Vicent Lladonosa Giró, Pilar Pelegrí Terrado
Lladonosa i Giró, Vicent


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 127-134 : il. (Filologia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquesta comunicació és donar a conèixer l'expedient "Pasión y muerte de N. S. Jesucristo en Alguaire 1891", catalogat entre la documentació corresponent al Bisbe Meseguer dins l'Arxiu Diocesà de Lleida com a exemple de la polèmica que comportava la representació dels drames sacres basats en els misteris de la religió a final del segle xix. En el treball s'analitza la documentació que es genera entre l'autoritat civil i la religiosa de la província amb la finalitat de discernir a qui corresponia l'exercici de la censura a l'hora de dur a escena una representació teatral, especialment quan aquesta tenia a veure amb temes considerats d'àmbit sagrat.

Dialectologia perceptual i llengua catalana : una aproximació al reconeixement i les actituds interdialectals dels parlants joves de català central / Esteve Valls, Amanda Ulldemolins
Valls, Esteve


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 135-142 : il. (Filologia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest treball analitza, de manera exploratòria, el grau d'identificació de les sis principals varietats dialectals del català, les actituds interdialectals i la vigència de determinats prejudicis entre una cinquantena de parlants de català central de 2n de Batxillerat. Els resultats demostren que, tot i les previsions del currículum educatiu, el grau de coneixement de la variació dialectal és deficitari, que les actituds dels enquestats cap a les exovarietats s'expliquen sobretot per la incidència de l'eix centre/perifèria i la pertinença o no al marc referencial immediat dels parlants -la Catalunya autonòmica-, i que el prejudici segons el qual hi ha una varietat diatòpica "superior" de la llengua amb una localització geogràfica concreta continua sent plenament vigent entre els joves enquestats.

Dels safareigs als clubs de lectura: espais d'interrelació de les dones al Segrià / Judith Mellado Ganau
Mellado Ganau, Judith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 143-149 : il. (Gènere) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu principal d'aquest article és donar a conèixer la tasca que s'està duent a terme a través dels clubs de lectura feminista com a espais de participació, socialització i producció de coneixement feminista a la comarca del Segrià.